1. |
Avui serem
04:04
|
|||
Caminarem de dia i de nit,
ens és igual si fa fred o calor,
obrirem les ments de tota la gent
i brindarem sense motius ni raons.
Viatjarem per tots els pobles,
ens sentirem com Déus del nostre món.
Creiem que res ens pararà
i cada nit veurem com surt el Sol.
Serem la màgia de cada moment,
viurem com en un somni, el present.
Cantarem sempre a contra corrent,
aquell crit que et fa treure el que sents.
No dormirem, tampoc descansarem,
si tenim temps aprofitarem per beure més.
Potser és que creus que jo ho faig malament,
sincerament, no m’importa gens.
Serem la màgia de cada moment,
viurem com en un somni, el present.
Cantarem sempre a contra corrent,
aquell crit que et fa treure el que sents
|
||||
2. |
Dins un record
02:55
|
|||
Esperes que es creuin les mirades,
desitjant poder mirar-li els ulls.
Passen els segons i el moment no arriba,
llavors penses què has fet malament.
Saps que alguna cosa ha canviat,
intentes dir-ho però no ho saps explicar.
Els que estan al teu costat no entenen
què és el que està passant.
Ja no recordes aquells temps?
Davant d’un escenari o damunt seu,
cantant el tros d’una cançó,
donant-ho tot en un únic moment.
Una mirada que va caient,
un somriure que ja no hi és.
Un desig que es va perdent,
una vida que se l'ha d'endur el vent.
Aquelles tardes, aquells moments
que no pensaves en res més.
No en el que creies, sinó en el que sents,
llavors hi havia altres sentiments.
Ja no recordes aquells temps?
Davant d’un escenari o damunt seu,
cantant el tros d’una cançó,
donant-ho tot en un únic moment.
|
||||
3. |
Una cançó un cant
03:04
|
|||
Camines amb un pes als peus,
no te n’adones i et va seguint.
És que no veus que et tenen lligat?
Una cadena que et va callant.
Obre els ulls i ho veuràs,
vas fent voltes però no et mous.
Per molt que cridis no et lliuraràs,
així que aixeca’t i alça el braç.
Podran prohibir la nostra cultura
i podran dir que estem equivocats,
això sí, no ens podran llevar
una llengua, una cançó, un cant.
Lletres callades, cançons que ens van prohibir,
il·lusions apagades i agressions sense fi.
Mirant el cel s'encén l’esperança
que de les cendres tornarà a brillar.
|
||||
4. |
Oblidats
02:39
|
|||
Porta un mocador al cap
i una pedra a la mà,
abans que la pugui llençar
una bala l’ha parat.
Cau a terra estès
amb el pit banyat de sang,
la mirada perduda,
i una veu que ja no sap cridar.
Sota els crits d’una terra d’un poble oblidat
que fa temps que lluita,
sota tantes mentides que ens han explicat,
guerres i morts
que ens han amagat.
Dins una habitació,
un llum al teu costat,
fils, agulla i roba,
sempre amb els ulls tant cansats.
No pots escapar
ni ho vols intentar,
voldries una vida on
poguessis descansar.
Sota els crits d’una terra d’un poble oblidat
que fa temps que lluita,
sota tantes mentides que ens han explicat,
guerres i morts
que ens han amagat.
|
||||
5. |
Una porta oberta
04:26
|
|||
Potser la vida no et dóna res de bo,
potser el món avui ha tornat boig.
Potser és que tot et va malament,
no tens ni idea del que estàs fent.
No et giris, fes el teu camí,
algun dia trobaràs el teu destí.
Pensa que seguir així
no portarà a cap altra meta
que viure infeliç
esperant una certesa.
Pensa que venir amb mi
et semblarà una porta oberta
i amb el temps t’adonaràs
que la vida és incerta.
Pensa com n’és de fàcil viure,
que la vida és un repte.
No ho vulguis fer tot tan perfecte,
o et sortirà tot a la inversa.
No et giris, fes el teu camí,
algun dia trobaràs el teu destí.
Pensa que seguir així
no portarà a cap altra meta
que viure infeliç,
esperant una certesa.
Pensa que venir amb mi
et semblarà una porta oberta,
i amb el temps t’adonaràs
que la vida és incerta.
Pensa que si la vida et resulta avorrida
és perquè no tens temps de tot,
que això dura un sol dia i el segon ja serem morts.
|
||||
6. |
Des de la terra
03:01
|
|||
La història d’una llengua,
una guerra de més de 300 anys.
Una ment que no està desperta
quan es necessita que surti a lluitar.
La cultura d’una terra
i els seus somnis de ser alliberats.
Tanta sang mullant el terra,
un combat que un dia podrem guanyar.
Vam lluitar per la nostra terra
construint un nou horitzó
damunt aquesta bandera que duc
pintada al cor.
Vides tirades, dolors i crits.
Aquelles nits marxant cap a l’enemic.
A tantes històries que van morir
avui nosaltres els hi donarem sentit.
Respirar aquell aire ple de records,
tancar els ulls i imaginar aquell demà.
Deixar que surti de dins el teu cor,
un combat que un dia podrem guanyar.
Lluitarem per la nostra terra
construint un nou horitzó
damunt aquesta bandera que duc
pintada damunt el cor.
|
||||
7. |
Intrulaic
03:23
|
|||
Te'n vas, ara ja passa d'hora
i et desfàs, et converteixes en la meva pròpia droga.
Tornaràs, em veuràs amagat darrere aquell arbre
que sempre està apagat, ja no li queden flors,
te les vaig regalar.
Busco refugi a mans d’algú
o entre aquelles que m’envolten.
No trobo paraules plenes de tu,
només records antics que poc a poc m’ofeguen.
Camino sense pressa voltant el món,
em desperto a les nits per veure si m’esperes.
Badallo quan fingeixo que no sento el teu nom
i sol el repeteixo conscientment o a cegues.
Ja no em queda llum,
la vaig deixar enrere.
Recordar el teu perfum
és l’únic que em queda.
Les nits les passo amb tu dins de mi a un racó,
un lloc obert on el meu temps no es mou.
Curta de roba sota els meus llençols,
i al matí em desperto sempre amb un petó.
Deixo les coses en espera mentre penso amb tu,
miro que el món no se m'escapi quan obro les mans.
Intento complir els teus desitjos i no sé fins quan
i a vegades, si m’animo, també els somnis més grans.
Ja no em queda llum,
la vaig deixar enrere.
Recordar el teu perfum
és l’únic que em queda.
|
Streaming and Download help
If you like Per Força, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp